ENTREVISTA A RAFAEL AMARGO

Sóc una nena de quart d’ ESO i he decidit fer aquest treball perquè RAFAEL AMARGO es el meu ídol i m’agrada molt com “bailaor”.Com artista és allò més però, com persona és encara millor: Solidari , amb bon cor, somiador….

Jesús Rafael Garcia Hernández , més conegut per Rafael Amargo és un ballarí i coreògraf espanyol. És coneixedor de les essències més pures del flamenc que ha assimilat un altre tipus de tendències coreogràfiques en l’escola de Martha Graham durant la seva estada a Nova York. Les seves coreografies, de vegades molt properes al ball contemporani, mai perden el punt de referència de l’essència del flamenc. El nom artístic prové d’una tassa de xocolata, a la qual va convidar al seu amic i còmic Julián López com a agraïment per portar-lo a la moto del seu avi a fer la travessa. En prendre la xocolata, Julián va expressar: “això està amarg, per què no te’l poses de nom artístic?”. A tots dos els va semblar, segons paraules de Rafael en una entrevista personal   “un melocotonazo de por”, de manera que van consagrar el nom artístic de Rafael Amargo.
Comencem en 1 ,2, 3

Hola Rafael estem que ens sortim perquè ens expliquis novetats i xafarderies. Per què et dediques el ball? Ja tens pensat com serà el proper ball i amb quin estil?

• Sí ha estat divertit treballar amb el ball, perquè estic creixent i el ball em permet experimentar i canviar. El ball serà amb més  força i saler i alegria sentimental.

Rafael amb qui artista somies treballar aquest sentiments?

• Amb Antonio Canales, Isabel Pantoja i “en paz descanse”, amb la gran Lola Flores i Manolo Garcia, el meu ídol des de petit.

Què és el que més t’agrada feren el teu temps lliure?

• Estar amb la família i gaudir de les bones coses que té la vida.

Rafael Amargo ha volgut donar-los les gràcies als seus pares per haver-li permès complir els seus somnis i fer-se ballarí:

“Vaig tenir la sort de tenir uns pares diferents als de Billy Elliot. Molts nens haurien de tenir pares que els recolzessin des de petits, perquè encara hi ha professions que tenen molts prejudicis. Jo vaig tenir uns pares que ho van fer ” els ha agraït abans de donar-los una abraçada.

I com va sorgir el teu art des de ben petit?

• Vaig anar amb el meu pare a veure “Carmen” de Carlos  Saura i jo li vaig dir: pare jo vull ser com aquell home, i ell em va contestar: llavors et porto a feruna actuació. Mai em va dir no ballis, o això és cosa de marieta. Tot el contrari, sempre el meu pare em deia que perseguís els meus somnis. Doncs això vaig fer, perseguir els meus somnis .I ara el meu pare està molt orgullós de qui sóc.

En la teva trajectòria quants premis has rebut?

– 4 Premis Max de les Arts Escèniques.
   1 Premi Positano Léonide Massine de la Danza
   1r Premi APDE (Associació de professors de Dansa Espanyola i Flamenc     d’Espanya).

I finalment, Rafael, què és el que et fa feliç?
– La meva família, els meus fans i els meus amics. Ells són el major motiu de la meva vida.

AQUÍ AMB ELS AMICS EN UNA JUERGA FLAMENCA

Aqui con mi amiga Cecilia Gómez otra bailarina

  

AQUI AMB ELS MEUS FILLS EL MEU MOTOR DE ALEGRIA

Moltes gràcies RAFAEL per aquesta entrevista que ens has donat ens ha agradat molt passar unes hores amb tu.
– Gràcies a tu! M’ha agradat molt haver-te conegut. I també m’agrada que la gent com tu vulgui lluitar pels seus somnis i li agradi ser com  jo i dedicar-se a ballar.

MAI OBLIDARÉ AQUEST DIA, MOLTES GRÀCIES! A mÉs a més de què ets el meu ídol i haver-te conegut ha sigut el millor i per això et vull regalar aquesta caixa plena de bombons, un dibuix teu, una carta i una ampolla de cava.